Història de l'oli

La relació secular que lliga l'oli d'oliva de qualitat i les Borges Blanques (i les Garrigues) ve de lluny.

De forma sintètica aquest punt es podria resumir amb les paraules de Joaquim de Camps:

"Pel que fa a les Garrigues en el sector de secà de la comarca, la gran font de treball i de riquesa radica en l'oleicultura, conreu de llarga data i d'exemplar dedicació d'una població digna i feinera com poques n'hi hagi. L'amor a l'olivera s'ha heretat de pares a fills, i, en correspondència, aquests lluiten aferrissadament per a superar la crisi per la qual passa l'explotació. La varietat arbequina és la que ha donat millor resultat, per la qualitat de l'oli que produeix, de sabor i olor agradable, el qual refinat per una de les diverses cooperatives de la comarca - les Borges Blanques i Granadella, per exemple- té guanyat la palma per la baixa acidesa del producte".

 

Més sobre la història de l'oli a les Borges

Dels inicis a mitjans del segle XIX.

La tradició del conreu de l'olivera a les Garrigues es remunta a l'època de la romanització, i possiblement s'intensificà durant els segles de la dominació àrab. Al llarg de la història moderna i contemporània hi ha documentada, així mateix, la persistència d'aquest conreu, que a partir dels segle XVIII tendia a ser, en molts indrets, predominant. No és d'estranyar, en conseqüència, que la continuïtat i , progressivament, l'especialització oleícola acabin per conformar un paisatge amb individualitat pròpia. Amb l'especialització progressiva dels cultius la població tingué una puixança remarcable durant aquest segle i la primera meitat del següent: Les Borges, el 1787, va passar a ser el primer nucli de la comarca amb 1.700 habitants, seguit d'Arbeca amb 1.130 hab.; el 1842, les Borges ja superaven els 2.000 habitants.

Alguns autors, però, afirmen que fou el Duc de Medinaceli (senyor d'Arbeca) qui introduí l'anomenada olivera arbequina provenint de Grècia i per la seva explotació hauria fet construir un nou trull amb 14 premses. A Les Borges, el 1721 només hi havia el molí de la vila que era de vent, amb dues grans premses de barra, on es podia (legalment) moldre olives.

De mitjan segle XIX a l'any 1890.

Aquesta etapa destaca per dos factors: l'expansió de l'oli autòcton en el mercat nacional i internacional i la conversió de l'11,2% de terres de secà en regadiu a causa del canal d'Urgell (1862). Fou, però, a partir de mitjan segle XIX quan l'olivera va començar a ocupar un lloc destacat, i quasi únic, en el paisatge garriguenc, ja que era més rendible que els cereals i la vinya.
L'únic fre que hi havia a finals del XIX era la marca d'un mercat i una xarxa de comunicacions accessible. Amb tot però, a les Borges, vers el 1880, hi havia deu molins d'oli, amb vint-i-set premses.

La febre de l'oli: 1890-1920.

La consolidació del model oleícola tindrà lloc entre el 1900 i 1920 gràcies a un centre aglutinador: Les Borges Blanques. A inicis de segle hi havia noranta premses de barra i nou de racó repartides entre 62 molins d'oli. A les Borges també hi arribaven comissionistes de França i Itàlia. Aquesta nova situació econòmica i de prestigi va afavorir que les noves tecnologies s'introduïssin en el món de l'oli per millorar-ne, encara més, la seva qualitat.

Aquesta època brillant però no va impedir que hi haguessin males collites, per inclemències climàtiques, sobretot des de 1911 a 1917.

El gran despoblament rural: 1920-1975.

Diversos factors fan que el conreu de l'olivera entri en una profunda crisi de la qual tot just avui se'n comença a sortir:

  • Desplaçament de l'activitat exportadora cap al sud d'Espanya.
  • Es generalitzen l'ús d'olis de llavors que surten més barats.
  • Una pujada dels preus dels aliments i costos de producció però no de l'oli d'oliva.
  • La dificultat en l'exportació de l'oli que va provocar el crack de 1929.

Tot i aquesta situació els habitants de les Garrigues han sabut mantenir la producció d'oli. Això, lligat amb el prestigi internacional de la qualitat dels Olis de les Borges, denominació amb la que són coneguts i un impuls decidit, en forma de subvenció, de la Unió Europea fan que s'hagi obert una porta a l'esperança dels reviscolament del sector de l'oli (i de la comarca en general).