Tot el territori espanyol conquerit pels feixistes estava sembrat de petits camps d’aviació d’on sortien els mortífers aparells. Els més propers a les nostres terres eren els de Balaguer, Monreal del Campo (Terol), Sòria, Saragossa i Sarinyena.

La superioritat tant nombrosa com tècnica dels aparells rebels era notòria. Les trameses soviètiques eren minses a causa dels bloquejos navals del Tractat de no-intervenció firmat a Munich. Enfront dels petits Polikarpov dels republicans hi havia els més moderns Heinkels, Junkers i Messerchmit alemanys i els Saboia italians. Entre ambdues forces ( i també directament l’aviació franquista) es repartien els atacs a les poblacions catalanes. Tot i que en els comunicats de guerra feixistes se citaven objectius militars, el veritable traçat de les bombes indicava totalment uns objectius civils.